LA PUBERTAT DE DOLORES
La cara de Dolores es reflectia al mirall del seu quart de bany, les seves pupil·les ensangonades, es perdien pel seu cos que poc a poc havia creat ELLA mateixa tot i que encara era una nena.
El cos de Dolores ara te quinze anys, tot i que ara no fa ni un any que ha nascut la vertadera Dolores, ella ha decidit finalitzar amb tot el seu passat i començar de nou, ella mateixa ha decidit canviar el seu nom ja que no entenia perquè es deia igual que el seu pare, i havia decidit dir-se: Dolores ja que havia patit molt en la seva curta però intensa vida.
Sense apartar la mirada del mirall, Dolores va obrir l’aixeta del seu bany, i sota la mirada d'ella mateixa es despullava lentament i es treia el vestit tacat de sang i no per la menstruació; ja que afortunadament a Dolores mai la vindria a visitar aquella dona vestida de vermell.
Nua, sota l’aigua calenta de la seva dutxa Dolores pensava:
El meu vestit Groc Fosforito de la marca TEX quina llàstima, aquest vestit hem quedava tant be i hem feia uns pits i un cul irresistibles per qualsevol home amb ulls.... aquell Poca-solta tenia la sang massa vermella i això no surt ni amb KH7.... mal parit, la propera vegada mataré d’una manera menys bruta.
Mentre s'eixugava el seu cos juvenil i en plena metamorfosi, Dolores pensava que els seus pits encara semblaven dues mandarines petites, però ella sabia que d’aquí a ben poc semblarien dues síndries, ella sabia molt be com seria la dona que volia ser, ja ho tenia molt estudiat i per això no volia que res ni ningú fes malbé el seu somni.
Dolores es sentia neta, la sang que abans tacava el seu cos mig hormonat, ara navegava pel clavegueram de Barcelona malgrat que el cos d’aquell mal parit encara romania inert al terra de la seva habitació.
En un moment de debilitat Dolores mentre fregava la sang seca del terra del seu quart es va apropar al seu ex-estimat, al seu ex-amant, el seu primer amor... va seure nua al damunt del cadàver del seu difunt i va començar a plorar com una nena petita.
Dolores havia matat aquell home que havia significat tant i que l’havia marcat tant a la seva curta vida, però sabia i s’adonava que mai podria matar l’amor que sentia per ell tot i que era necessari, ja que ell, la coneixia massa i per aconseguir el que Dolores volia, per arribar a ser la dona que realment volia ser, havien de canviar moltes coses, s’havien d’amputar tantes altres i havien de desaparèixer d’altres i Dolores s’encarregaria de fer-lo, havia pagat un preu molt alt per aconseguir ser on era ara, en aquests moments i per ser la que era i per estar justament on volia estar...
Son les dotze de la nit, hora de sortir a matar, Dolores està ben cansada de fregar, porta tot el dia treballant i és que desfer-se d'un mort per molt que l’estimis no és tan fàcil com sembla, però la vida segueix i té molta feina pendent i encara que al principi fa mandra reconeix que una vegada que comences no pots parar i ella sap, que aquesta és l'única manera d'acabar amb aquest patiment amb aquesta angoixa amb aquest dolor, el dolor de DOLORES.
Text: SylverGalaxy. http://sylvergalaxy.blogspot.com
Il·lustració: A. Jesús Ramos Lucena
La cara de Dolores es reflectia al mirall del seu quart de bany, les seves pupil·les ensangonades, es perdien pel seu cos que poc a poc havia creat ELLA mateixa tot i que encara era una nena.
El cos de Dolores ara te quinze anys, tot i que ara no fa ni un any que ha nascut la vertadera Dolores, ella ha decidit finalitzar amb tot el seu passat i començar de nou, ella mateixa ha decidit canviar el seu nom ja que no entenia perquè es deia igual que el seu pare, i havia decidit dir-se: Dolores ja que havia patit molt en la seva curta però intensa vida.
Sense apartar la mirada del mirall, Dolores va obrir l’aixeta del seu bany, i sota la mirada d'ella mateixa es despullava lentament i es treia el vestit tacat de sang i no per la menstruació; ja que afortunadament a Dolores mai la vindria a visitar aquella dona vestida de vermell.
Nua, sota l’aigua calenta de la seva dutxa Dolores pensava:
El meu vestit Groc Fosforito de la marca TEX quina llàstima, aquest vestit hem quedava tant be i hem feia uns pits i un cul irresistibles per qualsevol home amb ulls.... aquell Poca-solta tenia la sang massa vermella i això no surt ni amb KH7.... mal parit, la propera vegada mataré d’una manera menys bruta.
Mentre s'eixugava el seu cos juvenil i en plena metamorfosi, Dolores pensava que els seus pits encara semblaven dues mandarines petites, però ella sabia que d’aquí a ben poc semblarien dues síndries, ella sabia molt be com seria la dona que volia ser, ja ho tenia molt estudiat i per això no volia que res ni ningú fes malbé el seu somni.
Dolores es sentia neta, la sang que abans tacava el seu cos mig hormonat, ara navegava pel clavegueram de Barcelona malgrat que el cos d’aquell mal parit encara romania inert al terra de la seva habitació.
En un moment de debilitat Dolores mentre fregava la sang seca del terra del seu quart es va apropar al seu ex-estimat, al seu ex-amant, el seu primer amor... va seure nua al damunt del cadàver del seu difunt i va començar a plorar com una nena petita.
Dolores havia matat aquell home que havia significat tant i que l’havia marcat tant a la seva curta vida, però sabia i s’adonava que mai podria matar l’amor que sentia per ell tot i que era necessari, ja que ell, la coneixia massa i per aconseguir el que Dolores volia, per arribar a ser la dona que realment volia ser, havien de canviar moltes coses, s’havien d’amputar tantes altres i havien de desaparèixer d’altres i Dolores s’encarregaria de fer-lo, havia pagat un preu molt alt per aconseguir ser on era ara, en aquests moments i per ser la que era i per estar justament on volia estar...
Son les dotze de la nit, hora de sortir a matar, Dolores està ben cansada de fregar, porta tot el dia treballant i és que desfer-se d'un mort per molt que l’estimis no és tan fàcil com sembla, però la vida segueix i té molta feina pendent i encara que al principi fa mandra reconeix que una vegada que comences no pots parar i ella sap, que aquesta és l'única manera d'acabar amb aquest patiment amb aquesta angoixa amb aquest dolor, el dolor de DOLORES.
Text: SylverGalaxy. http://sylvergalaxy.blogspot.com
Il·lustració: A. Jesús Ramos Lucena
No hay comentarios:
Publicar un comentario