L’ALOTRIOFAGIA DE LA DOLORES!!!!
Dolores com cada matí es va aixecar amb malestar general, pot ser degut als quilos de silicona, botox , i residus de anestèsia que havia repartit per tota la seva anatomia perfecta, durant tots aquests anys.
Quatre diazepams i tres tranxiliums era el que la Dolores, s’havia de prendre abans de res, per poder resistir aquesta vida que li havia tocat viure; aquesta barreja era el que la Dolores entenia per un “esmorzar continental”. I amb barretes i batuts energètics la Dolores anava alimentant el seu cos fràgil durant la resta del dia, i es que la Dolores de petita era vegana però un dia va descobrir que no sols els animals tenien sentiments, també els tenien les carxofes, els enciams i els cogombres, ella parlava amb els seus cactus, i amb els ocells, fins i tot amb una salamandra que vivia a la seva terrassa des de feia anys. Dolores patia per tots els vegetals i tots els animals i també per algunes persones, d’aquestes les que menys, d’aquest mon que igual que ella havien nascut per intentar construir un mon perfecte dins de la seva pròpia realitat.
A la Dolores cada dia li costava mes lluitar amb aquesta angoixa i per ella era molt dura aquesta filosofia de vida, i lluitava per tal d’esborrar del seu cap tot el que li havien dit els arbres, totes les injustícies que li havien explicat els gossos del carrer, el patiment dels cats i de les persones amb un cor tan gran com el seu que era capaç de tot si de fer de tot, per un ideal.
El gos del seu veí l’havia explicat molts secrets i ara entenia el que aquelles veus li deien des de que era ben petita.
El canari del botiguer l’havia xiulat que havia de deixar les barretes energètiques ja que no era menjar i que era com una mena de menjar per animals i que s’havia de plantejar de menjar terra, si argila verda, el canari li deia que era molt bona pels mamífers com ella i pel seu aparell digestiu...
Pot ser ho provaré, però avui no...Demà aniré a comprar argila verda a la botiga d’aquella neo hippie! Va pensar.
Un vespre d’hivern no incita molt a fer res pel mon....
Ja ho faré demà, avui no tinc forces!!! , va dir entre dents la Dolores.
Però aquelles veus no paraven dins del seu cap, aquella mena d’angoixa i de asfixia era insuportable i sabia que només marxaria, si matava a algú. I es que quan la Dolores veia els ulls lúbrics algun malparit, amb aquella mirada aterradora, del que sap que està a punt de morir, i més sabent que ha estat ella....
Pensant en tot això la Dolores es relaxava, tenia un sentiment molt semblant a la pau quan recordava, les mirades tenebroses de totes les seves víctimes, i la sensació que tenia quan notava que un pols que poc a poc s’apagava entre les seves mans.
La Dolores era ben conscient de que tenia molta feina per fer, encara havia de fer molta neteja i es que havien tantes persones que no mereixien viure al seu mon perfecte...
Però avui no podia era massa feina per ella sola, i avui no tenia forces.....
Ja ho faré demà, si demà serà un altra dia!!!
DEFINICIÓ ALOTRIOFAGIA:
Es tracta de peculiar comportament que es caracteritza per ingerir substàncies no nutritives com a terra, *gis, paper, cabells o plàstic en forma habitual, i pot presentar-se en nens i adults. Es deu a problemes nutricionals, afectius o mentals.
Moltes persones solen recordar que durant la seva infància van consumir algun tipus de producte no alimentós, o bé, descobreixen amb sorpresa que el seu fill ingereix la terra dels tests i raspa les parets de la casa per consumir el guix com si es tractés de llaminadures. Més àdhuc, no faltaran joves i adults que, tal vegada amb certa vergonya, reconeguin que encara es mengen les ungles o roseguen fulles de paper amb avidesa.
Tots aquests hàbits i molts uns altres similars es coneixen com pica o *alotriofagia, que pot definir-se com el consum incontrolable de substàncies sense valor alimentós durant un període d'almenys un mes, sense que es present aversió pel menjar. Se sap que és més freqüent en nens que en adults, encara que també arriba a ser comú en dones embarassades, i el seu origen segueix plantejant vàries interrogants no resoltes per la Medicina.
En efecte, encara que s'ha identificat que algunes causes freqüents són trastorns nutricionals, malalties mentals i problemes psicològics, en molts casos es desconeix per complet quin és el detonador de tan peculiar comportament, el qual ha donat lloc a tot tipus de suposicions. No obstant això, és important atendre aquest problema per evitar complicacions, com a major risc de sofrir malalties gastrointestinals i inadaptació social
Tret de: http:// www.medicinas.com.mx
TexT SylverGalaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com
Il•lustració: A. Jesús Ramos Lucena
