Els canvis de la Dolores
Aquest matí la Dolores s’ha despertat molt aviat, com cada matí i desprès de la seva dutxa matutina nua sobre la catifa del bany es mira front del mirall mentre pensa en tots els anys que han passat.
En tot aquest temps la Dolores s’ha convertit en la dóna que sempre ha volgut ser i s’ha encarregar de eliminar a tots els que s’havien interposat en aconseguir els seus propòsits o bé li havien jugat una mala passada en el passat, el present o si sospitava que si podrien jugar en un futur.
Ara ja casi es sentia una dóna complerta, ho tenia tot, un cos digne d’una estrella de Hollywood, una cara perfecta i un cap totalment centrat segons ella es clar.
Una vegada arribats a aquest punt la Dolores s’havia proposat un canvi de tot, ella mai havia celebrat cap festa ni d’aniversari, ni de Nadal i molt menys volia que això fos com una mena de propòsit d’any nou ni molt menys però alguna cosa, alguna veu dintre del seu cap li deia que havia de fer un canvi.
Bé es va posar la una samarreta i mentre es prenia el cafè a la seva tereseta de deu metres quadrats va comença a fer la llista de tots els canvis, que havia de fer:
- Podria començar a fer un canvi d’amistats però no tenia amics, coneixia a molta gent del mon de la nit i de la majoria ni s’enredortava ni del seus noms, alguna veïna del barri la saludava o els botiguers d’on comprava habitualment però res mes, però perquè no canviar de botigues, de barri, de locals.
- Bé doncs canvi d’amistats no però si canvi de companyies, canviaria de companyia del llum, de Internet, de tot.
- La Dolores feia dècades que havia passat de ser vegetariana a ser vegana, però ara en aquesta nova època de canvis i com era més pragmàtica que mai solament menjaria batuts de proteïnes.
Son les nou de la nit, la Dolores havia passat tot el dia maquinant tots el canvis que volia fer amb la seva vida, deixar de fumar, no veure més de cinc cubates seguits, no anar a casa desconeguts per matar-los després, no robar objectes rebaixar i amb tota aquesta interminable llista de propostes i amb el seu vestit nou, va començar a baixar les escales del seu pis per fer el que feia cada nit, cada dia, tots els dies, des de feia molts anys... sortir de caça, però aquesta vegada d’una manera ben distinta.
La Dolores ja estava al metro, tot i que ella sempre anava en taxi aquell dia volia sentir-se com una qualsevol, observant a tota la gent mugrosa que agafava el metro es sentia un ésser superior perquè ho era i asseguda al seient del metro mirava com es reflectia el seu rostre perfecte sobre la finestra de vidre del vagó, de sobte la parelleta de nois que tenia al costat va començar a discutir, semblava una baralla d’enamorats.
Sota la mirada descarada de Dolores la parella de nois mantenia una conversa bastant pujada de to, un li demanava disculpes i l’altra semblava molt enfadat, el noi en més enfadat de repent va aixecar-se i va seure en front amb els ulls lúbrics i el noi que demanava disculpes amb postura altiva es va aixecar i va començar a caminar pels vagons del metro sota la mirada plorosa del seu companys que veia com s’allunyava, un dos, tres quatre vagons.
La Dolores va xiuxiuejar: Quina mena de malparit pot fer això, pobre noi, ara això no es quedarà així, no pateixis noi, jo faré justícia!
La Dolores va anar on estava l’altra noi i va seure justament en front seu mirant-lo amb cara de fàstic: “Malparit, tens cara de figa i estàs disfrutant perquè saps que l’altra noi vindrà i al final et perdonarà la putada que li has fet, com sempre segur .....”
El noi es sentia molt incomodat davant la situació, però la Dolores no es tallava ni un pel, estava molt afectada per la seva reacció, tant que tenia ganes de plorar, si no fos perquè l’any passat havia fet que li estripessin els llagrimalls dels ulls per tal de tenir el ulls mes perfectes, si no fos per això segurament hagués plorat.
Ding dong ding, Propera parada....
El noi va baixar molt enèrgicament i la Dolores li va perseguir, i li va dir:
Ei perdona, no he pogut evitat baixar-me amb tu saps, jo soc una dona però si vols podem anar uns lavabos que conec aquí a prop, son molts tranquils i estic ben segura que ens ho passarem molt be.
El noi va accedir, i es que la Dolores era irresistible i ho sabia, mai ningú l’havia dit que no i en un tres i no res ja estaven sols, a uns lavabos públics però sols i tranquils...
La Dolores va començar a acariciar els cabells del noi i va començar a baixar molt lentament, el noi estava molt excitat, era la primera vegada que s’ho feia amb una dóna i quina dóna, això a la Dolores li agradava molt, però no podia fer una putada com aquesta al noi dels ulls lúbrics...
La Dolores es va treure el cinturó, el noi estava paralitzat per l’excitació, li va posar al coll i va començar a apretar com una energúmena, mentre li deia en veu baixa, jo no et perdonaria mai fil de puta, has de morir, ofegat, lentament, com el teu estimat que l’has deixar ofegant-se de pena d’amor, tros de porc i tú aquí amb mi, mai ho tornaràs a fer, mor, mor, cabró....
Una mort ben neta, sense sang, sense crits... ara la Dolores ja sabia perquè aquestes veus li deien que havia de fer canvis, ja que havia aniquil·lat a totes les persones que li havien fet mal o que presumptament li volien fer, ara era el moment de protegir a tots els que no tenien la seva fortalesa, el seu coratge, ara la Dolores es sentia més realitzada que mai.
Continuarà
iL.LUSTRACIÓ:- A Jesús Ramos
Text.- SylverGalaxy
