EL FINAL DE LA DOLORES

EL FINAL DE LA DOLORES

Què li estava passant a la Dolores?

Internament la Dolores de sobte es sentia mes tranquil·la que mai, com si una mena de pau interior la feia sentir que estava on havia d’estar i esser qui havia de ser, un sentiment que no havia sentit mai ni matant, ni cada vegada que sortia dels quiròfans per convertir-se en algú que el demes volien que fos.

Mentres pensava en tot això, al cotxe de policia... (recordeu que la Dolores havia estat detinguda per matar compulsivament a diversos client d’una xarcuteria porcina), doncs pensant en tot això es va donar que el seu vestit estava trencat i el seu cos, estava canviant, era la metamorfosi de la Dolores.

Era estrany i fins i tot metafòric; la Dolores havia portat fins al límit la seva obsessió, havia passat de ser aquell noi estrany per tal de convertir-se en una dona perfecta i ella s’havia encarregat d’això pagant als millors cirurgians de la ciutat però ara tot això no tenia importància, els quilos de silicona i de botox que s’havien repartit intel·ligentment per tot el seu cos,ara estaven al terra d’aquell mugròs taxi ....

La sensació era de plenitud, ja no tenia por i havia arribat a la conclusió de que no podia fer res per la humanitat, la Dolores tenia molt clar que matant als que feien que la humanitat fos tan cruel i tant poc humana no podia matar la ràbia i el dolor que tenia, veient com els humans es destruïen a ells mateixos.
Si!; El seu desig de no estar mai més humana s’havia fet realitat i per primera vegada era feliç molt feliç!
Mirava el seu cos de porca i li agradava, las truges no havien de passar pels quiròfans per tal d’agradar als porcs, ni s’havien de pintar, ni maquillar, ni de posar- se sabates de taló..!!!

Era com si finalment, s’hagués tret el pes tant gran que portava dintre.

Aquell cotxe espantós.. No era el millor lloc, al cap i a la fi ella no havia triar fer la seva metamorfosi a un cotxe de policia, però les circumstàncies havien fet que així fos...

Al darrere del cotxe era tot ple de sang, silicona i roba trencada i sota el ulls dels policies la Dolores convertida en truja no podia parar de fotjat al seient del cotxe, la Dolores ja no parlava, grunyia sota la cara perplexa dels dos policies.

Però era molt feliç, només desitjava sortir d’aquell horrible cotxe per tal de poder rebolcar-se pel fang amb els seus amics, apariar-se amb molts mascles i tenir moltes cries, menjar gles i arrels delicioses.

La Dolores no podia pensar en res mes, s’havia oblidat de lo dura que havia estat la seva vida, ja no tenia impulsos de matar a ningú perquè els de la seva espècie la esperaven i eren bons, els porcs no maten, ni violen, ni es discriminen a ells mateixos i ara que pensava com una porca no tenia enveja ni patia perquè no podia arribar a final de mes, els porcs no entenen de crisi, i una truja com ella molt menys.

Ser truja i ex assassina a Barcelona era ben difícil i la felicitat de la Dolores duraria ben poc...
El final de la Truja Dolores:

La Truja Dolores va poder sortir corrent del cotxe i va començar a córrer pel bosc de Collserola, es va trobar a uns quants porcs senglars cosins seus, però la Truja Dolores no es podia permetre el luxe de parlar amb ells, aquells policies la perseguien.
Que podia fer una pobre truja com la Dolores a una ciutat tant asfaltada?
La Truja Dolores estava molt cansada i es que una porca no pot córrer tant...
La Truja Dolores va veure un toll de fang i no es va poder negar els seus instints de porca i es va llançar.
Era tan feliç que res l’importava!
Un dels policies la va veure:

Policia 1: Eh!!!! Aquí, aquí està la porca, mira com gaudeix la molt porca al fang!!!

Policia 2: Mata la, mata a aquesta porca malparida, es fastigosa, mata la i farem un parell de pernils salats amb les cames d’aquesta malparida, picarem la seva carn i farem secallones, llonganisses i botifarres....

BANGGGG!!!! BANGGG!!!!

Dos trets van acabar amb la felicitat de la Truja Dolores i els seus crits no van servir de res....
Tota la seva vida havia estat buscant, una cosa, la felicitat i es cert que la va trobar, tan sols va durar uns instants però la va trobar.

I aquest es el final de les aventures de la Dolores, el final d’un personatge que passarà a la història perquè havia fet realitat el seu desig:

LA FELICITAT!

THE END

Test: Sylver Galaxy
http://dolorespeyton.blogspot.com
Il·lustració: Sylver Galaxy

LA DOLORES: UN PRODUCTE IBÈRIC?

LA DOLORES: UN PRODUCTE IBÈRIC?

Què li estava passant a la Dolores?

No podia parar de menjar pinso de porca, “pinso la guarra”....

La Dolores farta com una truja, es va quedar dormida al terra de la seva terrassa, li semblava molt confortable el terra humit i brut tapada amb els tímids rajos de sol d’aquell dia nuvolós.
Cinc hores dormint “panxa a dalt” ja es suficient, el dia al final es va aclarir i va acabar sent calorós i la Dolores va decidir anar a fer una passejada.

Buscant ombra, la Dolores va acabar a la muntanya de Collserola, que estava molt a prop de casa seva i mica a mica es va endinsar va veure tres porcs senglars molt simpàtics que li van dir coses molt boniques i va trobar al terra un aglà, diferents llavors molt saboroses i arrels exquisides que va menjar fent molt soroll, farta i amb l’estomac molt ple la Dolores va començar a baixar i caminant caminant no es va donar compte i ja estava passejant pels carrers de la ciutat comtal, la gent la mirava estupefacta i fins i tot un nen petit va començar a plorar quan la va veure però la Dolores estava contenta amb la seva panxa plena i la seva pudor, aquella pudor la excitava molt.

Sense saber com va acabar en front d’una botiga enorme, que a la Dolores li va cridar molt l’atenció... era una botiga d’embotits ibèrics enorme, a la porta de la botiga la Dolores HORRORITZADA no podia creure el que estava veient...
Les cames dels seus germans penjades del sostre amb preus i cartells que deien : “Tasti els nostres pernils ibèrics”, les tripes seques dels seus familiars plenes de carn picada, que anomenaven: “Xoriç, llonganisses, secallones....” no s’ho podia creure la gent es menjava la carn seca del seus amics, de tots els seus amics els únics que la entenien...
La Dolores va començar a plorar davant d’una dona que estava comprant l’orella del seu amic preferit per fer escudella, i es va posar molt nerviosa veient com un Home fastigós es menjava els pedacets de la cama d’una amic seu convertit en pernil salat, a l’altra banda del mostrador un Home gras amb la cara suada no parava de tallar rodanxes les cames seques i salades dels seus amics amb un ganivet molt gran i afilat...

“NO PUC MES, HEM DONEU FÀSTIC!!!!!!!”

De sobte i plena de ràbia la Dolores va saltar al damunt d’aquell desgraciat i li va treure el ganivet tot dient:

“Malparit deixa de tallar en rodanxes les cames dels meus amics” i li va tallar la gola d’un cop...
“Tu meuca fastigosa deixa l’orella del meu amic i agafa aquesta per la teva escudella de merda” i d’un cop li va tallar l’orella...

La gent de la botiga d’embotits ibèrics va començar a corre cridant, i dient:

“Auxili, socors uns dóna amb cara de porca esta matant a la gent i està dient coses molt estranyes!”

“Una boja fastigosa, amb pudor de truja, ens vols matat perquè ens estem cruspint als seus amics”.. esta pirada!!!!!

El carrer es va omplir de curiosos i de gent tafanera, i la policia no va trigar molt en arribar, mentrestant la Dolores no parava de matar a gent...

“Tu vols tripes seques per sopar???” “Té secallona crua” deia mentres esbudellava a una noia que estava comprant secallones pel seu entrepà...

“Menjat aquet Xoriço bandarra” deia a un altra Home mentre li tallava la polla...
“La vols en rodanxes???” “Rodanxes primetes mal parit???”

La gent no parava de cridar, i l’escenari era digne de la peli més sanguinolenta de de sèrie B.
Els policies van agafar presa a la Dolores, li van les esposes i la van ficar dins del cotxe de policia, la gent no parava de cridar i de donar cops al cotxe dient:

“Porca, mes que porca, assassina, malparida”

El policia que la va ficar al cotxe no va poder evitar començar a vomitar....
La Dolores no entenia res.
Per què la gent la estava insultant? Es que ningú la entenia? Ella no era cap assassina en tot cas els assassins eren ells, tots els que havia matat, s’estaven menjant als seus amics...

Mentrestant els policies no paraven de cridar i anaven a mil per hora, a on la portarien? Per què es tapaven el nas?

La Dolores es va mirar al mirall retrovisor i es va veure diferent, ja no tenia cabell i es va palpar alguna cosa li estava passant ja que ara tenia catorze mugrons....!!!!

Test: SYLVERGALAXY
http://dolorespeyton.blogspot.com
Il•lustració: A Jesús Ramos

MES TRUJA QUE MAI

DOLORES MES TRUJA QUE MAI!!!

La Dolores estava molt excitada, la pudor a terra humida i l’assassinat d’aquell malparit l’havia posat ben calenta, tot i que s’havia passat tota la nit “cardant” tenia una sensació de buit al seu interior, era com si li faltés alguna cosa.
La Dolores es va vestir amb el seu vestit de cuir blanc “ultra-cenyit”, es va posar les sabates blanques de taló i va començar llepar-se les mans, mentre pensava en silenci i es que no sabia que fer amb el cadàver d’aquell pobre xicot, la veritat es que a la Dolores li feia gràcia la cara que tenia amb la marca de la seva sabata de taló clavada al front, segurament trigarien mesos en trobar el cos d’aquell beneit, però no es podia permetre cap errada, eren molts assassinats i fins ara se n’havia sortit.
Tot i que estava molt cansada la Dolores va començar a cavar amb les seves pròpies mans, les seves pròpies ungles un forat per intentar enterrar aquell cos sense vida, i per un moment aquella olor a terra humida, el contacte amb les fulles podrides, la va posar encara més calenta...tot i així va continuar i en un parell d’hores, aquell pobre noi ja estava enterrat i havia intentar eliminar qualsevol pista, la Dolores ja era tota una experta eren molts i molts crims els que portava tot i que aquelles veus mai estaven contentes
.
La Dolores estava cansada però va començar a baixar caminant per la muntanya, estava molt apartat del centre però segurament trobaria la manera de baixar i de trobar alguna parada de bus, qualsevol taxi, qualsevol camí o carretera o el que fos, per tornar a casa seva. I es que sempre era igual, des de que la Dolores tenia catorze anys no havia parat de anar a casa de qualsevol, a vegades es recordava de com tornar, altres no, altres li sonava ja que en algun moment havia passat ja que havia estat a casa d’un altre Home que vivia a prop, de fet cada vegada que passejava per la ciutat , cada porteria, cada hotel, cada casa li sonava o li portava algun record, de totes maneres havia estat en situacions ben estranyes però la Dolores sempre havia tornat a casa i aquella vegada no havia de ser una excepció.
Així que molt digna ella va començar a baixar, s’havia desfet de les sabates de taló i havia de baixar descalça la qual cosa l’excitava més encara i el vestit estava fet una pena tot i que l’havia intentat netejar una mica a una font propera...
La Dolores portava una bona estona caminant per la muntanya, baixant arribaria a algun lloc conegut, va pensar, i de sobte va sentir una olor ben estranya, era molt forta però d’alguna manera li era familiar, era una olor de bestia... com de porc i es que la Dolores estava molt a prop de una granja de porcs.
Si era una granja de porcs i la Dolores, els escoltava com si l'estiguessin cridant, els porcs li deien:
“vine Dolores vine amb nosaltres”

I no va poder contenir-se, va saltar una tanca metàl•lica i es va ficar en aquella granja; de sobte ja estava amb ells, i va sentir- se per primera vegada, des de feia molt i molt temps, feliç i relaxada.


Una truja que alletava a les seves criatures, li va provocar una sensació de tendresa que no podia entendre, i lentament va començar despullar-se per tal de no embrutar-se.
Va començar a rebolcar-se pel fem de porc, va començar a jugar amb els seus nous amics a menjar del seu menjar a fer-los petons aquella olor i aquella sensació la va excitar molt, per primera vegada se sentia lliure, no havia de donar explicacions a ningú, era ella mateixa i es *sentia volguda per aquelles bèsties.
De sobte una veu humana:

"que està passant aquí?"
"hi ha algú?"

La Dolores es va vestir com va poder i va sortir fugint, robant un sac de menjar per tal de tenir menjar, quan arribés, al dia següents segurament tindria ganes i aquell menjar li agradava molt i lo mes important:
On podria comprar aquell menjar tan deliciós?

La Dolores va continuar corrent, segur que algun d’aquells camins la portarien a casa seva, i de sobte i a pocs metres va trobar una carretera que coneixia i per tant la portaria a casa.

Al dia següent la Dolores ja a casa no podia entendre el que li estava passant, no es va voler dutxar, va tirar el vestit i nua, va començar a menjar-se el pinso per a porcs que havia robat de la granja.

Va començar a menjar fent soroll com una truja i la Dolores es va sentir mes truja que mai.

Que que li estava succeint a la DOLORES?


Test: SYLVERGALAXY
http://dolorespeyton.blogspot.com
Il:lustració: A Jesús Ramos

AMB SABATES DE TALÓ

AMB SABATES DE TALÓ

Son les quatre de la tarda i la Dolores s’acabava d’aixecar havia tingut una nit moguda pot ser per la barreja d’estupefacients i narcòtics que havia pres abans de dormir
Lla Dolores nua a la seva terrassa i com cada dia quan s’aixeca comença a pensar mentres es menja quatre patates crues, a la Dolores l’encanten les patates crues ja que tenen gust de terra...
La Dolores menjant patates cues i nua, sota els primer rajos de sol de la primavera va començar a divagar, sobre les relacions que havia tingut:

A la Dolores mai l’havien estimat tal i com ella volia i es que totes les parelles que havia tingut: homes, dones o animals o els objectes amb els que ella havia tingut una relació sempre l’havien decebut i com la Dolores sospitava que li eren infidels els acabava liquidant, no volia estar sola, i creia en la vida en parella però aquelles veus interiors sempre li deien el mateix.....

A la Dolores no li agradava estar sola mai havia tingut cap bona amiga ja que tenia por de que la critiquessin o que parlessin malament d’ella i les quatre amigues que havia tingut les va tenir que sacrificar ja que la podien trair d’alguna manera o parlar malament quan ella no fos davant, millor mata-les, acaba amb elles abans que sigui massa tard!!! Aquella maldita veu un altre cop dins del seu cap.

A la Dolores li feia por dormir sola però sempre ho feia, fins i tot amb les persones amb les que havia tingut un rollo d’una nit ja que aquestes no arribaven al matí següent, i es que no suportava el sexe per sexe, ho feia per una necessitat animal un parell de cops a la setmana però desprès es sentia tan bruta...

Després de tant divagar, la nostra protagonista s’adona que ja son les set de la tarda i comença a vestir-se com quasi totes les nits.
La veritat es que cada dia li fa més pal haver-se de vestir i tota la parafernàlia a ella li agradaria sentir-se lliure i sortir totalment nua però amb el seu cos de dóna perfecta li resultaria impossible, pensant en tot això la Dolores ha optat aquesta nit per posar-se un vestit ultra ajustat de vinil de color blanc com una segona pell sota el seu cos perfecte.

La Dolores avui no s’ha dutxar li agrada cada vegada més l’olor de les seves axil•les, la pudor del seu cony, del seu cul, s’ha posat una mica de perfum i ha dissimulat la seva ador corporal amb tovalloletes humides per tal de no espantar als humans que sempre s’apropen a ella cada vegada que surt, però aquesta nit vol sentir-se com ella mateixa, no te ganes ni de rentar-se el cabell, ja fa dos mesos que no se’l renta i s’ha donat de que tot això que diuen de que si xampús especials amb aromes del tròpic no funcionen ella només es renta amb aigua, mai fa servir sabons ni res artificial i por ser tingui raó ja que la seva pell es tersa i suau i el seu cabell ondulat i preciós.

La Dolores s’ha comprat unes sabates de taló d’agulla de dos pams i mig, de segona ma, per Internet, ella sempre compra per Internet ja que odia els botiguers i tots el comerços i totes les marques, fins i tot quan compra alguna cosa de marca la treu ja que ella no vol que la relacionin amb cap mena de marca i sap que el seu glamour està per sobre de tot això.

Son les dotze de la nit i la Dolores surt al carrer, avui està molt calenta i té ganes de sentir-se més bruta que mai, es com una gata calenta i tots el porus de la seva pell demanen sexe.

Quan surts amb aquesta actitud es nota i de quina manera... Els homes dels carrer se la miren amb desig fins i tot alguna dona, les mirades son directes i això l’excita molt.

Una hora mes tard ja està asseguda a la barra d’un Pub de moda i ja ha demanat un combinat.

Els homes del pub estan molt excitats amb la seva presencia, fins i tot l’han entrat un parell d’homes però ella s’ha enamorat d’un Home de dos metres amb un cos perfecte i una cara com de pel•lícula antiga de terror, i comença a mirar-lo descaradament, fins que el mascle en qüestió se n’adona i be directe a ella:

- Hola que tal! Sota quin nom obeeixes?
- Només per aquesta pregunta ja et mereixes morir cabró, però es tanta l’atracció sexual.... Si hem dius Dolores respon i si hem vols follar conec un lloc ideal. Anem?
- I tant ja la tinc grossa i ni tan sols t’he besat!!!

La Dolores no s’ho pensa i li fa un “morreo” impressionant, mentres li xiuxiuejava: marxem d’aquí estic molt calenta.
Cinc minuts mes tard la Dolores ja estava al cotxe de la seva conquista:
- Saps? Avui hem sento com una porca i tinc ganes de fer l’amor amb tu, Home desconegut sota els estels, a la muntanya i conec una molt a prop d’aquí estarem tranquils i segut que es una experiència que no oblidaràs mai!!!!

Va proposar la Dolores i mitja hora mes tard la Dolores estava totalment nua a la muntanya sota el ulls atònits d’aquell Home que li va fer l’amor quatre vegades seguides, la Dolores va començar a llepar-se les seves ferides ja que van fer sexe com animals i l’home mig adormit per l’esgotament físic va sentir:

- Ei!! Home desconegut, he gaudit com una porca, però mai més tornaràs a preguntar a cap dona, sota quin nom obeeixes? I tal i com t’havia dit no oblidaràs mai aquesta nit ja que ha sigut la última vegada que folles cabró!!!

I sense donar opció al Home a cap rèplica la Dolores li va clavar diverses vegades, els dos pams i mig del taló de la seva sabata al cap.
L’home va comença a agonitzar, i la Dolores se’l mirava amb cara de plaer i va començar a rebolcar-se pel fang com una porca mentres pensava:
- Quina llàstima aquestes sabates m’agradaven tant....


Test: SylverGalaxy
http://dolorespeyton.blogspot.com
Il:lustració: A Jesús Ramos

L' ALOTRIOFAGIA DE LA DOLORES

L’ALOTRIOFAGIA DE LA DOLORES!!!!

Dolores com cada matí es va aixecar amb malestar general, pot ser degut als quilos de silicona, botox , i residus de anestèsia que havia repartit per tota la seva anatomia perfecta, durant tots aquests anys.
Quatre diazepams i tres tranxiliums era el que la Dolores, s’havia de prendre abans de res, per poder resistir aquesta vida que li havia tocat viure; aquesta barreja era el que la Dolores entenia per un “esmorzar continental”. I amb barretes i batuts energètics la Dolores anava alimentant el seu cos fràgil durant la resta del dia, i es que la Dolores de petita era vegana però un dia va descobrir que no sols els animals tenien sentiments, també els tenien les carxofes, els enciams i els cogombres, ella parlava amb els seus cactus, i amb els ocells, fins i tot amb una salamandra que vivia a la seva terrassa des de feia anys. Dolores patia per tots els vegetals i tots els animals i també per algunes persones, d’aquestes les que menys, d’aquest mon que igual que ella havien nascut per intentar construir un mon perfecte dins de la seva pròpia realitat.
A la Dolores cada dia li costava mes lluitar amb aquesta angoixa i per ella era molt dura aquesta filosofia de vida, i lluitava per tal d’esborrar del seu cap tot el que li havien dit els arbres, totes les injustícies que li havien explicat els gossos del carrer, el patiment dels cats i de les persones amb un cor tan gran com el seu que era capaç de tot si de fer de tot, per un ideal.
El gos del seu veí l’havia explicat molts secrets i ara entenia el que aquelles veus li deien des de que era ben petita.
El canari del botiguer l’havia xiulat que havia de deixar les barretes energètiques ja que no era menjar i que era com una mena de menjar per animals i que s’havia de plantejar de menjar terra, si argila verda, el canari li deia que era molt bona pels mamífers com ella i pel seu aparell digestiu...
Pot ser ho provaré, però avui no...Demà aniré a comprar argila verda a la botiga d’aquella neo hippie! Va pensar.
Un vespre d’hivern no incita molt a fer res pel mon....
Ja ho faré demà, avui no tinc forces!!! , va dir entre dents la Dolores.
Però aquelles veus no paraven dins del seu cap, aquella mena d’angoixa i de asfixia era insuportable i sabia que només marxaria, si matava a algú. I es que quan la Dolores veia els ulls lúbrics algun malparit, amb aquella mirada aterradora, del que sap que està a punt de morir, i més sabent que ha estat ella....
Pensant en tot això la Dolores es relaxava, tenia un sentiment molt semblant a la pau quan recordava, les mirades tenebroses de totes les seves víctimes, i la sensació que tenia quan notava que un pols que poc a poc s’apagava entre les seves mans.
La Dolores era ben conscient de que tenia molta feina per fer, encara havia de fer molta neteja i es que havien tantes persones que no mereixien viure al seu mon perfecte...
Però avui no podia era massa feina per ella sola, i avui no tenia forces.....
Ja ho faré demà, si demà serà un altra dia!!!





DEFINICIÓ ALOTRIOFAGIA:

Es tracta de peculiar comportament que es caracteritza per ingerir substàncies no nutritives com a terra, *gis, paper, cabells o plàstic en forma habitual, i pot presentar-se en nens i adults. Es deu a problemes nutricionals, afectius o mentals.

Moltes persones solen recordar que durant la seva infància van consumir algun tipus de producte no alimentós, o bé, descobreixen amb sorpresa que el seu fill ingereix la terra dels tests i raspa les parets de la casa per consumir el guix com si es tractés de llaminadures. Més àdhuc, no faltaran joves i adults que, tal vegada amb certa vergonya, reconeguin que encara es mengen les ungles o roseguen fulles de paper amb avidesa.

Tots aquests hàbits i molts uns altres similars es coneixen com pica o *alotriofagia, que pot definir-se com el consum incontrolable de substàncies sense valor alimentós durant un període d'almenys un mes, sense que es present aversió pel menjar. Se sap que és més freqüent en nens que en adults, encara que també arriba a ser comú en dones embarassades, i el seu origen segueix plantejant vàries interrogants no resoltes per la Medicina.

En efecte, encara que s'ha identificat que algunes causes freqüents són trastorns nutricionals, malalties mentals i problemes psicològics, en molts casos es desconeix per complet quin és el detonador de tan peculiar comportament, el qual ha donat lloc a tot tipus de suposicions. No obstant això, és important atendre aquest problema per evitar complicacions, com a major risc de sofrir malalties gastrointestinals i inadaptació social
Tret de: http:// www.medicinas.com.mx

TexT SylverGalaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com
Il•lustració: A. Jesús Ramos Lucena

ELS CANVIS DE LA DOLORES

Els canvis de la Dolores
Aquest matí la Dolores s’ha despertat molt aviat, com cada matí i desprès de la seva dutxa matutina nua sobre la catifa del bany es mira front del mirall mentre pensa en tots els anys que han passat.

En tot aquest temps la Dolores s’ha convertit en la dóna que sempre ha volgut ser i s’ha encarregar de eliminar a tots els que s’havien interposat en aconseguir els seus propòsits o bé li havien jugat una mala passada en el passat, el present o si sospitava que si podrien jugar en un futur.

Ara ja casi es sentia una dóna complerta, ho tenia tot, un cos digne d’una estrella de Hollywood, una cara perfecta i un cap totalment centrat segons ella es clar.

Una vegada arribats a aquest punt la Dolores s’havia proposat un canvi de tot, ella mai havia celebrat cap festa ni d’aniversari, ni de Nadal i molt menys volia que això fos com una mena de propòsit d’any nou ni molt menys però alguna cosa, alguna veu dintre del seu cap li deia que havia de fer un canvi.

Bé es va posar la una samarreta i mentre es prenia el cafè a la seva tereseta de deu metres quadrats va comença a fer la llista de tots els canvis, que havia de fer:

- Podria començar a fer un canvi d’amistats però no tenia amics, coneixia a molta gent del mon de la nit i de la majoria ni s’enredortava ni del seus noms, alguna veïna del barri la saludava o els botiguers d’on comprava habitualment però res mes, però perquè no canviar de botigues, de barri, de locals.

- Bé doncs canvi d’amistats no però si canvi de companyies, canviaria de companyia del llum, de Internet, de tot.

- La Dolores feia dècades que havia passat de ser vegetariana a ser vegana, però ara en aquesta nova època de canvis i com era més pragmàtica que mai solament menjaria batuts de proteïnes.

Son les nou de la nit, la Dolores havia passat tot el dia maquinant tots el canvis que volia fer amb la seva vida, deixar de fumar, no veure més de cinc cubates seguits, no anar a casa desconeguts per matar-los després, no robar objectes rebaixar i amb tota aquesta interminable llista de propostes i amb el seu vestit nou, va començar a baixar les escales del seu pis per fer el que feia cada nit, cada dia, tots els dies, des de feia molts anys... sortir de caça, però aquesta vegada d’una manera ben distinta.

La Dolores ja estava al metro, tot i que ella sempre anava en taxi aquell dia volia sentir-se com una qualsevol, observant a tota la gent mugrosa que agafava el metro es sentia un ésser superior perquè ho era i asseguda al seient del metro mirava com es reflectia el seu rostre perfecte sobre la finestra de vidre del vagó, de sobte la parelleta de nois que tenia al costat va començar a discutir, semblava una baralla d’enamorats.

Sota la mirada descarada de Dolores la parella de nois mantenia una conversa bastant pujada de to, un li demanava disculpes i l’altra semblava molt enfadat, el noi en més enfadat de repent va aixecar-se i va seure en front amb els ulls lúbrics i el noi que demanava disculpes amb postura altiva es va aixecar i va començar a caminar pels vagons del metro sota la mirada plorosa del seu companys que veia com s’allunyava, un dos, tres quatre vagons.

La Dolores va xiuxiuejar: Quina mena de malparit pot fer això, pobre noi, ara això no es quedarà així, no pateixis noi, jo faré justícia!

La Dolores va anar on estava l’altra noi i va seure justament en front seu mirant-lo amb cara de fàstic: “Malparit, tens cara de figa i estàs disfrutant perquè saps que l’altra noi vindrà i al final et perdonarà la putada que li has fet, com sempre segur .....”

El noi es sentia molt incomodat davant la situació, però la Dolores no es tallava ni un pel, estava molt afectada per la seva reacció, tant que tenia ganes de plorar, si no fos perquè l’any passat havia fet que li estripessin els llagrimalls dels ulls per tal de tenir el ulls mes perfectes, si no fos per això segurament hagués plorat.

Ding dong ding, Propera parada....

El noi va baixar molt enèrgicament i la Dolores li va perseguir, i li va dir:

Ei perdona, no he pogut evitat baixar-me amb tu saps, jo soc una dona però si vols podem anar uns lavabos que conec aquí a prop, son molts tranquils i estic ben segura que ens ho passarem molt be.

El noi va accedir, i es que la Dolores era irresistible i ho sabia, mai ningú l’havia dit que no i en un tres i no res ja estaven sols, a uns lavabos públics però sols i tranquils...

La Dolores va començar a acariciar els cabells del noi i va començar a baixar molt lentament, el noi estava molt excitat, era la primera vegada que s’ho feia amb una dóna i quina dóna, això a la Dolores li agradava molt, però no podia fer una putada com aquesta al noi dels ulls lúbrics...

La Dolores es va treure el cinturó, el noi estava paralitzat per l’excitació, li va posar al coll i va començar a apretar com una energúmena, mentre li deia en veu baixa, jo no et perdonaria mai fil de puta, has de morir, ofegat, lentament, com el teu estimat que l’has deixar ofegant-se de pena d’amor, tros de porc i tú aquí amb mi, mai ho tornaràs a fer, mor, mor, cabró....

Una mort ben neta, sense sang, sense crits... ara la Dolores ja sabia perquè aquestes veus li deien que havia de fer canvis, ja que havia aniquil·lat a totes les persones que li havien fet mal o que presumptament li volien fer, ara era el moment de protegir a tots els que no tenien la seva fortalesa, el seu coratge, ara la Dolores es sentia més realitzada que mai.

Continuarà
iL.LUSTRACIÓ:- A Jesús Ramos
Text.- SylverGalaxy

DOLORES CASTRATA

DOLORES CASTRATA

Era un diumenge com qualsevol altra, avorrit, i es que la Dolores podia matar qualsevol dia menys els diumenges, la veritat es que havien passat uns dies des del seu últim assassinat i ja en tenia ganes tot i que la Dolores ja maquinava una de les seves.
La Dolores els Diumenges acostumava a fer neteja, ja que havia decidit no matar d’aquesta manera estava entretinguda i avui tocava fer neteja dels records de la seva infantesa. D’aquesta manera la Dolores va agafar una llauna gran i va sortir al terrat amb els pocs records que li quedaven, unes quantes fotos de quan era petit, el llibre de família, documents amb el seu nom de veritat “Abel”, al qual no s’havia acostumat mai, i més fotos de la seva família, una família que no sabia res, que es pensava que aquell fill tan estrany que havien tingut havia desaparegut en estranyes circumstàncies, ja que segurament la realitat era més estranya encara.
Mentres Dolores cremava, la ràdio de fons:
- Sembla que no podem estar tranquils, l’assassí de Gràcia torna a atacar, i aquesta vegada s’ha passat, la policia segueix investigant tot i que no hi han proves suficients i els veïns aterroritzats es pregunten... quant s’acabarà aquest mal son?
Dolores va apagar la ràdio murmurant amb mala llet:
- Ja estic cansada d’aquesta societat masclista, sóc una assassina, no un assassí, juro pel que sigui que la propera vegada que mati deixaré ben clar que són una dona, m’ha costat molt arribar a ser la dona que soc i no hem deixaré trepitjar, per tu ni per ningú, periodista de pacotilla.
I va anar a la dutxa, amb tot això la seva pell apestava a fum, l’aigua queia lentament sobre el cos nu de a Dolores i ella amb la pastilla de sabó anava acariciant el seu cos, els seus pits, la seva esquena, les seves cuixes, el seu penis llarg i gruixut....
De sobte va començar a plorar, tant que s’ofegava, no podia més.
Dolores s’havia donat compte que estava matant a totes les persones que no la deixaven ser la dóna que ella volia ser, però la cosa que més mal li feia, allò que cada la recordava qui era encara seguia amb vida.
Dolores ja s’havia estat informant, si se la tallaven, la broma li sortiria per uns 18.000 Euros, amb tota la sang que havia vist i tot el que havia tallat, era incapaç d’acabar amb aquella part d’ella que li feia tant de mal.
Però Dolores ho tenia tot, calculat fredament, les vacances eren a punt de començar i la seva família sempre anava a la casa familiar de Cadaqués.
Arribat el moment estava disposada a acabar amb tot el seu passat d’una vegada, i amb els diners de la herència es pagaria l’operació, es posaria més pits i es faria uns quants retocs.

.

El dia havia arribat, portava setmanes planejant-lo tot!
Aquesta vegada volia una cosa més original, i no volia embrutar-se les mans amb la seva pròpia sang.
Camí de Cadaqués la Dolores anava esborrant els records de tota la seva vida, un per un.
A la Dolores li feia il·lusió matar-los amb picadures de vívores verinoses però a Barcelona es difícil trobar-les i en necessitava al menys trenta, quina ràbia hauria estat be, va dir pensant en veu alta, mentre es retocava el maquillatge al mirall retrovisor del seu cotxe.
Ja havia arribat, era molt fosc, però la seva família estava desperta ho sabia pels llums de la casa.
Dolores va picar la porta enèrgicament i el seu pare va obrir la porta:
-Qui es?
-Jo, podeu obrir si us plau, m’he quedat tirada amb el cotxe i es molt tard, no puc fer fins demà, he trucat i la grua vindrà demà a primera hora però tinc por de dormir al cotxe sola.
Ella els coneixia molt be, eren molt hospitalaris, i tal com ho havia previst la van acollir molt amablement.
Feia molts anys que no es veien i gairebé eren uns estranys, el pas del temps havia passat per ells sense compassió.
Eren les cinc de la matinada, Dolores es feia la dormida al sofà dels seus pares, al mateix sofà que jugava de “petit”...
Segurament ja estan tots dormits! Es el moment va pensar Dolores.
I poc a poc es va aixecar, i va treure de la seva maleta una llauna de benzina i va començar a tirar-lo per tota la casa. De sobte va començar a cridar:
Tot per la vostra culpa, us odio i penso cremar-vos com he cremat tots els meus records, per la vostra culpa no soc qui hauria de ser i ara m’he de fer a mi mateixa, heu de morir.
La nostra protagonista va llançar la cigarreta encesa i amb aquest gest net i elegant va cremar aquella casa familiar amb tota la seva família dintre.
Tot el poble va venir però ja era massa tard.
Un altra cop la Dolores va sortir victoriosa i estava molt contenta ja que finalment podria complir el seu somni.

Text: Sylver Galaxy

Il·lustracions: A. Jesús.